1973-74 Autovia al Saler i primeres peatonalitzacions

 GUIA URBANA VALENCIA

4a edició. 3667 carrers. DL B-20338-1973. Aut. cartografia 6/4/73

Groga amb lletres roges, en la guia de 1973-74 trobem grans canvis, negatius i positius, tendències extremes.

La primera gran infraestructura nova és l'autovia de El Saler, construïda als voltants de 1971:

Apareix la CV400, cap a La Torre i Sedaví només:

 

 S'aprecia el gran creixement de Malilla i del barri de l'avinguda Germans Maristes:

 Ja no apareix dibuixat el pont de vell de Natzaret:

 

I tampoc figura el manicomi de Patraix:

 Al sud desapareixen les línies 28 (ja no hi ha estació sud, 1965 a 1973 aproximadament, encara que està descrita) i la CT :

El trolebús 13, sobre el plànol, retalla el seu recorregut, encara que en l'esquema no s'informa d'este detall. I tampoc està ja el pont de ferro:

 Primera referència de l'avinguda de França:

I obertura del carrer Linares per donar eixida al creixent del trànsit privat de cotxes en la ciutat:

Curiosament, quan es comença a fer la desfeta de El Saler, es convertixen en zona de vianants dos carrers molt cèntrics (Ribera i Calvo Sotelo, ara i abans Passeig/Carrer de Russafa), una acció valenta que sense dubte va causar contestació i que hui també ho faria, per molt encertada que haja sigut:

Al nord trobem un pont de Campanar més ample:

I apareix el "Instituto Politécnico Superior", construït en 1971:

Guia de l'any 1970

Este exemplar aconseguit gràcies a la gran web Todocolección* és possiblement la més interessant de totes.

 GUIA URBANA VALENCIA

3a edició. 3510 carrers. DL B-12705-1970. Aut. cartografia 3/7/70

Presenta una cartografia lleugerament millorada respecte a 1964 i moltes més pàgines, que obliga (imagine) a abandonar el llom tèxtil (encara present en 1968) per una enquadernació de cartró.

Verda amb color roig en les lletres, la primera que presenta esta varietat tipogràfica.

I què tenim dins? Doncs unes quantes novetats respecte a la de 1964 (no puc comparar amb la de 1968, no la tinc).

Tenim el nou llit del Túria fet, amb rastre d'alguns carrers als voltants de la desapareguda església de Pinedo. I referència als noms també desapareguts:

 El carrer Calvo Sotelo encara no és de vianants, amb trànsit de les línies 7, 19, 20, 21 i 28. 20 i 21 són d'estiu i la 28 unía l'estació sud d'autobusos amb la central:

 

No hi ha rastre del "Instituto Politécnico Superior", que va instal·lar-se al campus de Vera en 1970, fet que ens permet situar-la en eixa any, màxim. O 1971 si comptem amb un error cartogràfic no propi de Pamias:

 

Ja no tenim la via del tren per l'eix de l'actual carrer Pepita Samper, paral·lela a Peris i Valero. Este canvi es va fer a finals de 1967 i per tant és de suposar que ja apareix en la guia de 1968:

Està dibuixat el pont vell de Natzaret. Desconec quan va ser el seu enderrocament però el de Drassanes és de 1931:

Ni per suposat queda rastre del trenet de Patraix a Natzaret. Esta línia que d'estar potser més dins de la ciutat hauria sobreviscut i seria una eina de vertebració de la ciutat, va durar només de 1921 a 1957, amb la riuà:

Sí apareix una referència a "Ciudad Sanitaria", que estava ja obert a mitges però si sembla la primera aparició donat que va començar a construir-se el 1968:

 

 * i l'ajuda inestimable de Nacho Marín. Moltes gràcies!

1964, l'inici d'un mite

 GUIA URBANA VALENCIA

1a edició. 2554 carrers. DL V-809-1964

La primera de totes, però no la millor.

Aconseguida en un rastre de llibre antic en Alacant, és la més parca en pàgines, només arriba a les 70 en la cartografia, deixant-nos sense els pobles del nord i el sud... "el campo".

I en què destaca? Doncs al meu parer en les absències (o presència) d'elements urbans que tenim prou oblidats.

No hi ha rastre de l'hospital La Fe, que va arribar als 70:

 No està dibuixat gran part del barri de Tendetes:

 El ferrocarril de Llíria per Mislata encara es pot vore:

 La més espectacular, trobeu alguna cosa a faltar entre Mislata i Xirivella? Efectivament, no està cartografiat el nou llit en construcció:

Encara està la passarel·la de les Gran Vies, el túnel és de 1962, però el seu enderrocament no estaria lluny:

La via del tren cap a Barcelona encara creuava Peris i Valero:

No tenim el "pont de Iturbi", de manera que encara persistia el pas a nivell de Peris i Valero, que aleshores arribava fins a Sant Vicent (per això és tan ample el carrer Amparo Iturbi l'oest de les vies). No tenim números de tot els carrers en esta edició, però si Peris i Valero, que va tindre una renumeració (en esta edició arriba quasi al número 300) poc després, acurtant el seu començament a Malilla.
Però si tenim encara el traçat del trenet cap a Natzaret: